L'Ariadna va decidir deixar-me acabar el curs presencial i va néixer diumenge 6 de febrer. Ara mateix acabo les activitats amb ella adormida al braç. 
dimecres, 16 de febrer del 2011
El lideratge de l'escola digital
El lideratge estatègic dels centres actuals també implica una renovació i canvi de perspectiva. En primer lloc, cal organitzar un bon pla d'acció per decidir què volem i cap a quina direcció hem d'anar. Aquest pot organitzar-se a partir del Pla TAC del centre i amb l'ajut en tot moment d'una comissió TIC i un grup impulsor del projecte 1x1 que ens ajudi a implantar-lo i controlar-lo i alhora a arrossegar el professorat més reticent a participar-hi.
A més, es fa imprescindible que la direcció esdevingi model i referent del professorat.
En definitiva, uns bons principis que podríem seguir serien els següents:
a) Reconeìxer la importància de les persones (saber delegar tasques)
b) Desenvolupar la visió i missió del centre perl que fa a les TIC
c) Adoptar un punt de vista crític pel que fa a les TIC
d) Desenvolupar el pla TAC com a estratègia global del centre.
A més, es fa imprescindible que la direcció esdevingi model i referent del professorat.
En definitiva, uns bons principis que podríem seguir serien els següents:
a) Reconeìxer la importància de les persones (saber delegar tasques)
b) Desenvolupar la visió i missió del centre perl que fa a les TIC
c) Adoptar un punt de vista crític pel que fa a les TIC
d) Desenvolupar el pla TAC com a estratègia global del centre.
El professorat del segle XXI
De quina manera podem ensenyar en aquesta nova escola digital? Les característiques del docent ideal han de canviar de manera substancial per adaptar-se a la nova realitat educativa? Aquestes són qüestions a les quals intentem donar resposta els professors actualment. El fet és que les qualitats del bon professor no canvien essencialment: ha de ser empàtic i capaç de connectar amb el perfil humà dels seus alumnes i alhora fer-lo conscient del món actual. També és important que sigui rigorós, bon professional i que tingui una bona formació i il·lusió per la seva feina, interès per la renovació metodològica i per la transversalitat i el treball competencial, flexible... trets que tradicionalment ja es requerien per a la bona p`ractica docent. A aquets potser cladria sumar-hi l'obertura a la innovació, no tenir por a experimentar, a col·laborar amb d'altres...
El que sobretot canvia a l'aula és el seu rol, de transmissor de saber, el docent actual passa a "acompanyant" o "guia" dels coneixements als quals accedeix l'alumnat, que són vastíssims i immediats. Per això, és més important que sigui capaç de generar entorns d'aprenentatge que generar coneixements.
El que sobretot canvia a l'aula és el seu rol, de transmissor de saber, el docent actual passa a "acompanyant" o "guia" dels coneixements als quals accedeix l'alumnat, que són vastíssims i immediats. Per això, és més important que sigui capaç de generar entorns d'aprenentatge que generar coneixements.
dimecres, 2 de febrer del 2011
dimecres, 26 de gener del 2011
L'escola del segle XXI
A finals del segle XX s'ha produït la convergència de forces que ens ha conduït a l'aparaició de noves situacions d'alfabetització: informativa, audiovisual i tecnològica. Aquestes ens han de fer plantejar un canvi en el paradigma de l'ensenyament-aprenentatge de l'alumnat actual, que mostra unes necessitats i característiques molt diferents del de fa uns quants anys.
L'avenç imparable de les noves tecnologies marca la societat actual, fet que ha arribat a produir una "escletxa digital" entre l'escola i la llar. Els nostres alumnes, "nadius digitals", tal com anomena Marc Prensky aquesta nova generació de nois i noies del nou segle, comparteixen unes característiques ben diferenciades dels nostres referents més propers: la seva xarxa de relacions socials és molt diferent, els estudis actualment no ofereixen ja un ascens social, com fa uns anys, els interessos i compromís familiar són diferents, tenen molta més informació però més febleses a nivell afectiu i autònom, demanen la immediatesa i amb uns contextos reals... de manera que es pot arribar a produir un trencament amb l'escola, que els ofereix uns altres objectius.
En definitiva, cal aprendre a establir un nou equilibri entre el sistema educatiu tradicional i un nou plantejament educatiu imprescindible perquè l'alumnat no perdi la motivació ni la connexió amb el món escolar, que percep com a "fictici" i molt allunayt de la seva realitat immediata.
Els joves d'avui segueixen necessitant més que mai fomentar i desenvolupar l'esperit crític i la capacitat de selecció i ordenació de la inforamció rellevant davant la pluja de dades, estímuls, imatges i opinions diverses a la que estan sotmesos pràcticament des de la infància més primerenca. És per això que en aquest nou paradigma, el rol del professor canvia: ja no és el "transmissor del saber", ja que l'alumne/a té accés a qualsevol tipus d'informació, sovint més completa i enciclopèdica de la que pot abastar el professional docent, sinó el "d'acompanyant", guia i/o filtre d'aquest aprenentatge que fa l'alumne.
La funció de l'equip directiu ha de ser, en tot cas, liderar aquest canvi a través d'una visió compartida i coordianr el procés amb el professorat del centre.
L'avenç imparable de les noves tecnologies marca la societat actual, fet que ha arribat a produir una "escletxa digital" entre l'escola i la llar. Els nostres alumnes, "nadius digitals", tal com anomena Marc Prensky aquesta nova generació de nois i noies del nou segle, comparteixen unes característiques ben diferenciades dels nostres referents més propers: la seva xarxa de relacions socials és molt diferent, els estudis actualment no ofereixen ja un ascens social, com fa uns anys, els interessos i compromís familiar són diferents, tenen molta més informació però més febleses a nivell afectiu i autònom, demanen la immediatesa i amb uns contextos reals... de manera que es pot arribar a produir un trencament amb l'escola, que els ofereix uns altres objectius.
En definitiva, cal aprendre a establir un nou equilibri entre el sistema educatiu tradicional i un nou plantejament educatiu imprescindible perquè l'alumnat no perdi la motivació ni la connexió amb el món escolar, que percep com a "fictici" i molt allunayt de la seva realitat immediata.
Els joves d'avui segueixen necessitant més que mai fomentar i desenvolupar l'esperit crític i la capacitat de selecció i ordenació de la inforamció rellevant davant la pluja de dades, estímuls, imatges i opinions diverses a la que estan sotmesos pràcticament des de la infància més primerenca. És per això que en aquest nou paradigma, el rol del professor canvia: ja no és el "transmissor del saber", ja que l'alumne/a té accés a qualsevol tipus d'informació, sovint més completa i enciclopèdica de la que pot abastar el professional docent, sinó el "d'acompanyant", guia i/o filtre d'aquest aprenentatge que fa l'alumne.
La funció de l'equip directiu ha de ser, en tot cas, liderar aquest canvi a través d'una visió compartida i coordianr el procés amb el professorat del centre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)